El Carnaval a Lleida

Tal com diu el Sr. Jordi Curcó en el llibre “Fets, costums i llegendes” el carnaval significa privació de la carn, comprèn un període de temps de gran llicència en els costums i d’amplíssima llibertat, que coincideix amb l’inici del temps de Quaresma.

Segons les més antigues tradicions lleidatanes, el personatge popular i representatiu del nostre carnaval és el gran “Pau-Pí” o rei dels Carnestoltes, si bé en el Costumari Català de Joan Amades ens parla d’un personatge que vestia de manera extravagant anomenat “el Marraco”.

Els nostres historiadors, assenyalen que aquestes celebracions festives i de disbauxa, foren molt renombrades a l’any 1877. El millor acte de carnaval lleidatà era l’anomenada “Rua Major” amb la presentació del “Pau-Pí” que era portat per una sèrie de diables i la gent s’agrupava en comparses i colles. En Pau Pí és la personificació del Carnestoltes a Lleida. Un personatge singular, exclusiu del carnaval lleidatà.

L’origen d’aquesta figura s’ha de buscar en un personatge que desprès d’haver estat a diferents països va fer una fortuna i al seu retorn a Lleida, i trobant-se amb l’inici del carnaval i veient que la població estava poc participativa amb el carnaval, ell per el seu compte es fa càrrec de totes les despeses ocasionades i aleshores comença a invitar a persones de la població per començar la disbauxa durant tota una setmana en la qual va ser uns dels carnavals més memorables e històrics de la ciutat de Lleida.

L’inci dels carnavals a Lleida cap als anys 70 els trobem amb el Jordi Plens, El Pere Yuguero, el Quimet Mateo i el Manel Pelay que cap a finals del franquisme surten disfressats per la ciutat però amb poca afluència de participació ja que més aviat van sortir d’amagatotis. Val recordar que aquesta festa en la època franquista va estar prohibida.

Però el primer carnaval amb cara i ulls a la ciutat de Lleida data dels anys 76-77 on aquest grup de carrinclons, juntament amb el Fernando Jove, el Ramon Cavero i l’Albert surten disfressats amb un autocar plens de gallines passejant-se per la ciutat de Lleida fotent un bon sarau. Van tenir un pes molt important l’aula Municipal de Teatre gent com el Marcel.li Borrell, la Margarida Troguet, la Carme llaràs i l’Esteve Cuito que tenia ocurrències com sortir disfressat per tot el carrer Major amb un tricicle.

Més tard entra el Sr. Pere Yuguero a la comissió de festes de l’Ajuntament de Lleida i a partir d’aquest moment s’estructura i organitza d’una manera més formal els carnavals a Lleida amb diferents comparses. La presentació dels carnavals corren a càrrec de l’Aula Municipal de teatre que sovint conta amb la col·laboració de l’Esteve Cuito actor i dinamitzador cultural lleidatà.

És a l’any 1991 que es recupera el personatge del Pau Pí, basant-se en la informació aportada per l’Ateneu Popular extreta del costumari de Joan Amades es fa una vestimenta i caracterització similar.
Aquesta presentació en societat d’aquest personatge es fa al Casal de la Joventut Republicana amb una espècie de representació teatral on apareixen un grup de gent vestits amb un barret de copa i disfressats tots iguals i d’aquí podem parlar de l’origen de la Germandat Pau Pí. En aquest vestimenta col·labora la botiga ja desapareguda Guasch del carrer Major.

Durant els primers anys la figura del Pau Pí sempre va estar representada per el mateix, en aquest cas el Jordi Plens que va ser collista de l’aplec i una persona molt lligada a l’activitat cultural de la ciutat de Lleida i que va morir l’any 2010.

A partir d’aquesta data la Germandat Pau Pí es fa visible en els carnavals de la ciutat de Lleida acompanyant sempre la figura satírica d’aquest rei carnestoltes, es creen estatuts, s’ubica la seu d’aquesta entitat al centre històric, i des de llavors no ha deixat de col·laborar i participar en els carnavals.